La veritat i les cireres

“L’única veritat és el dolor”

i la mare descalça al jardí humit.

Tres dones de blanc a la cambra roja

i la nena morta que no es vol morir.

“Una estona més, sis us plau,

fins que s’acabi el capítol,

fins al final de la història”.

Però no hi ha història,

els llençols són de pedra

i les portes es tanquen ràpidament

–qui té por de la nena morta?

Cursa de llàgrimes a la finestra,

un cirerer floreix.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s