Estrella o pedra… (O Paraula a la punta. O La punta de la paraula.)

Estrella o pedra.

Gel o pèl.

Foc o poc.

Lluny o puny o pus o cus      l’escletxa, lletja!

Pell o pell. Llepa el pal, la pols, la pólvora, la polla,

la por.

Desig, trepig. Em torbes, tu!, tu fosca, tu gossa.

Llit o amic o pit o escric o ric o crit,

                                               crit de carn,

                                                     de fang,

                                                     de sang,

                                                             de sal      dins la ferida.

Petita, petita era. I cap enrera. Tu, una fera. Fred i forn.

La mare no et fa el pa.

Ni el postre.

Postura prostrada. O impostura.

Màscara d’àngel. Ai, Àngela, fuig!, fuig cap al puig!

Cendra a la puta,

                             vull dir punta,

de la llengua.

Has dit puta?

Verge o puta,

parella o ovella,

mare o la porca de la Carme que camina pel port oberta,

sense esma, tèbia, èbria, prèvia    a la pauraula.

Paraula naufragada.

Però en surt la punta,

la

p  araula.

Parlava el pare

i parlava el porc,

el pòrtic cap a l’aigua que oneja

-enveja?-,

que oneja dins.

Duus les drogues?

Doneu ja hormones a les mones.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s