Nostàlgia del primer ganivet

Nostàlgia del primer ganivet.

El negre regalima per entre els calaixos,

dins el verd hi ha un ull,

tres begònies xisclen a la nevera,

el vi vessa dels lloms dels llibres,

el teu dit és dins del peix obert,

el pebre als llençols,

l’arbre a la trituradora,

el mar de marbre tan a prop.

Algú no balla,

tothom riu,

–’el núvol que assenyalaves ahir, tan bonic, te l’he deixat al prestatge esquerre’–,

la dona és groga, boteruda.

Recorda, tu: les claus sempre a tres metres per dins del desaigüe.

I no respiris massa que t’ho noto.

Demà soparem cavall al forn.

Després t’hauré de fer mal, una mica.

Algunes ungles potser.

La sang serà a la setrillera.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s