Família

 

Una habitació. Una dona hi és dempeus. Sosté una gàbia buida. És una dona, té molt pit, però sembla un home. Tothom creu que és morta, jo sé que no. Al terra hi ha un home. Ell sí que és mort. Té una pedra gran entre els braços quasi podrits. Ella deixa la gàbia al terra, al costat de l’home, i se’n va. Ell s’aixeca, mira la gàbia, mira la pedra. Un peix salta i s’escola entre el barrots. Fa fred i fàstic. L’home camina per l’estança. El peix plora la seva aigua.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s