Perdut el verd del jardí

Perdut el verd del jardí

la set de saba mata.

La set i l’incendi de la molsa,

la caiguda de totes les papallones;

l’ombra de la teva flor no esclatada,

tija en constant simulacre,

perfum del mai entre pedres glaçades.

I ja la por de nou dins la soca buidada,

sota les llunes no transitades,

no penetrades

–eren per a això, per a travessar-les!–.

La nena,

la que no buscaves,

ja hi és,

allí,

ja la gronxen

ombres minerals,

rius de llum,

cançons de plata;

ja dorm,

petita per fi,

a l’altra banda.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s