Dorms ocells…

Dorms ocells

sobre els fils corbats de la memòria.

La pluja de sal els tanca els ulls,

por de pous rera les parpelles.

Cents de taronges rodolen per l’era,

la sal omple esquerdes velles,

abeuradors d’aigua incerta,

cabassos buits sota la noguera;

flors de blanc que ja són pedres,

gossos immòbils que seran cendra.

I el vent s’atura

a mitja paraula esquinçada,

torna!,

i la casa crema.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s