Sortia foradada

Sortia foradada de la llarga nit galàctica,

el cabell ple de sargantanes,

els ulls de rata.

Surava, boja, a l’onatge intermitent

d’un temps que s’estremia

emmirallat en la humitat de la daga.

Així arribava jo a la platja

–creia que era la platja però era una tempesta.

I ja el tro cridava

amb l’accent familiar de la por de sempre.

Fugir, doncs, cap al bosc, res més davant,

tornar a l’ombra de saba,

a la punta de la branca.

Allà m’hi asseia.

Algú m’observava

–¿o era jo qui mirava

abocant-me al marge titil·lant d’un iris de plata?,

precipici oblic, miratge metàl·lic,

abrupte abisme cap al pou d’una pupil·la.

Cendra de nines al fons,

sal plastificada,

una llàgrima immòbil.

No te’n riguis de qui cau

perpètuament

dins l’ull de la fera.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s