Fractal endins (o Gats)

Dorms el somni de la mort que somia

el teu simulacre de vida,

oblic reflex del reflex d’una ombra al llac,

vertiginós incest intercanviable,

interminable, aigua dins l’aigua…,

un sol onatge,

el mateix peix:

tots els ocells.

No despertis,

no despertis que després,

que més amunt, que abans

no hi ha res

i

hi ha el tot, el tot en el tot,

llum sobre la llum,

ferida dins la ferida que sagna buits,

que llepa rèptils recordats en extenuant repetició fractal,

nines russes de l’angoixa enganxada:

no s’acabaran els somriures pintats

–terrible blanc d’una nostàlgia autosimilar–,

infinitament   grotesques  diminutes  flors sobre la fusta,

plomes arreu.

No despertis.

O desperta però més avall,

més aigua encara,

allí on les runes d’aquesta mort somiadora

i d’aquella vida somiada, submergides,

són ara les passes d’un altre dormir:

l’ull tancat del gat que t’observa,

que et pensa, que et respira,

que t’odia,

que

et fa:

tu,

triangular.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s