Menú

Ja no teixirà aquest nostre camí cap nou menú

de puntades amb fil de patètic intent i plats

per a l’any que comença. Una llista, una gana

en la que ajeure’ns-hi; i ser, potser. O,

ni que sigui, oblidar-nos-hi… Però això, precisament,

el més impossible!

I tendre, dius. Ok, tendre. Però perquè tu no caus,

o menges encara.

Hi ha un contorn vaporós, una identitat bullida,

miratge i rei sacsejat, tou, que s’esborra

i es dispara; arreu, bala,

però no penetra. I què tal un entrepà almenys?

Una conversa i una dansa d’abelles. Per netejar, dic,

i abraçar aquesta roca -que no t’ensenyo,

que no has de tocar, ni quedar-te-la, ni embrutar-te-ne’n,

ni salvar-me-ne’n; acompanyar, només-,

i el vent previ vertical -que tampoc t’ensenyo, ni…-

amb el que hi he enganxat el cap, el cap a la roca

amb el crit del vent, poderosa pega, adhesiva i de les altres.

Com joia merdosa incrustada a un anell que demana…

¿què demana? Vida? Mort? La mort. La mort

que és impossible!

Peticionari anell de la llàstima. Sense resposta

ni perdó ni remissió. Ni genolls, això també és veritat.

Encastada, es diu, dius; ok.

Tornem al camí: Es retira allò i el qui es retira.

Dir i fer altres exhibicions, com si fóssim nadadors d’asfalt

simulant oceans, espantaria, de ben segur i de segurs sacrílegs,

algun dels fàstics que ja tenim consolidats: la feinada que se’ns giraria!

Les aigües ens avisen, puntualment i sempre, del retrocés

dels dits a l’índex.

I ho tenim clar, eh: Ningú obliga l’herba, ni l’onada,

faltaria,

a quedar-se més estona

en l’aflicció

o en l’afecte.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s