Sí  o  Rara 

Va ser correcte comportar-nos com vam fer-ho,
celebra ella, mentre indica al pantà que marxi
cap al nou motiu, si us plau, deixant l’arnès de la tortuga
d’una vegada, que és armadura i és arma.
El contratenor més sublim del riu no pot atenuar
la perifèria d’aquesta pell que centelleja la nit perduda,
perpètua ja. Així, doncs, sí. I altres porcions de confeti
havien de venir, clar, i ja hi són, immòbil com restava jo,
en cercle i disparada, ofegada en el descans sense finalitat, deies,
només plaer i altres sorolls. Aquells que ens agraden, sí,
als qui consentim tota situació fortuïta -tota
mentre vessi d’aigua, o abraci, o permeti l’oblit,
o els seus simulacres.
I hi consentim, sí, sí: Fins a la llum estricta.
Fins a la pèrdua absoluta.
Fins a la perla a l’ull buidat -illa per fi de la tempesta.
Fins al deliri de l’ara.
La droga més consistent
i rara.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s