Una solitud sostinguda, per ara

Bé, doncs que ens enviïn la inacció,

mentre tentinegem sobre aquesta estranya esperança:

un embassament al camp, el seu caire.

No et pensis que els porticons et fan un favor

per negar-se a desaparèixer. Escolta,

és teva aquesta cervesa? O d’algú d’ells, els apropiats?

Almenys no caiguem en els vells vents,

és a dir, les habitacions de sostre baix com a excusa

per a la bogeria. Ja no som, i això és ben clar,

vestíbuls colrats de gent. Per què no posar, doncs,

el relatiu rellotge, però real, sobre un fàcil coixí?

O estem ja condemnats al crit dels justos

pels esfilagarsats corredors d’una narració que explica

el gènere dels barrets?

Hi deu haver un mar, un pentinat o un menjar

adequat per a això.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s