Memorial a l’abundància del mercuri 

Llavors, girant el cap lentament en diagonals alternes,
intentava endevinar les costures del saló.
La recompensa de l’encert seria
una excusa perfectament perfecta
a fer servir en tot el districte i a conveniència.
Si fallava, en canvi, la lleugeresa de l’hora se’m donaria
a mans plenes -a les meves foradades, sortosament-,
o la ostentació del garbuix no deixaria de superar-se
-com bé resa la inscripció de l’anell que acostuma a dur-
seguint llargs i acadèmics programes, sempre una mica més enllà,
i endins i millor i abans… Sr. caos, ja doctorat, vagi fent,
vostè vagi fent.
Però això, així exactament, no em va ser dit.
Tampoc és que hi hagués una història formal a explicar
o a ser conduïda a través de vels o espatlles diverses -totes, ai,
ja tan esmicolades! Només, certament, la seguretat de la hipòtesi
i de les taules sospirades sobre valls preciosament inconsistents,
quasi diamants, negatius de la brillantor no revelada, potència!,
especulada i especular. Sobre l’oceà, sobre l’herba de l’instant
o la mà de mai invertida… tants miralls tan poc normals!
Oh, però el cel,
dactilografiat sobre mercuri,
això sí.
Això sí que ho tenia!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s