El bon binomi i la grua

 

Al final del quadre ens trucaríem

sense descans fins que remetés la frontera de la mà,

el suposat contorn après exactament.

Fou aquella l’hora, i ara ho sospito,

de l’arribada de l’irregular. Una taca i un policia.

Al capdavall, ja ho sabem, cada dolor encaixa,

com la precisa espècia, al costat de l’altre i al costat

del de l’altre -un sol i propi cuiner en cadascú.

Esborraríem -i seguia així la cosa- el migdia del sentit,

la tristesa del qual cremava tant

com l’esmorzar recordat. S’encrespaven els passejos

anorreant prematures direccions.

Va quedar obert el viatge -per ventura?-

i la vilesa degotava de les subsegüents respostes.

Un tardívol i agradable oreig, però impotent,

a l’extrem acolorit de la grua de paper i pes impossibles.

I, de totes maneres,

¿com un vol sota terra?

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s