Irreductible + Un dia al camp

Només el caire lent del ganivet

(i la seva minúscula ombra oblíqua)

m’arrecerava del tràfic; únic i disparat,

desdentat en el seu esbudellar frenètic

-algun dia, de nou, quelcom sense adjectivar-;

tràfic a peatge. Cosit a sucre i en contínuum

emès per la fibra de la raó expulsada.

Expiació i vagó descarrilat,

arma d’empunyadura violada.

I una ofensa, sí: fins al vuitè funeral, senyor.

Un senyor que juga a tenis

i que t’atansa a la cara -però no ho sap!, no és la teva-

un encenedor; la cervesa degotant

de l’aliena pell, indignitat líquida

-la indignitat de qui?

Una gota, una boca

i, el foc… Però, també, una escata!,

verdíssima: per marxar-ne. Trencar el cercle

i la repetició, la gana… I viure! En tangent

i en el perill de la deriva,

però, viure!

Em truca i ja perdo la línia… No,no!

Irreductible.

——————————————————————————————————————————–

Em llepa des de dins. Una llengua que no és la meva. Una llengua amb la que dic, amb la que puc dir perquè no és meva. No, no és Aquella. És una altra. Una altra altra. S’hi afegeix. És freda i enganxifosa; avocàlica, raspa; intraduïble; antiquíssima i amfíbia. Quasi ja digerida, carn. Avui m’he banyat a la bassa. He obert la boca -tinc gana d’aigua, plaer!, i de boques, gana de gana! He obert molt la boca. M’hi ha entrat una granota.

(Un dia al camp)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s