Posttítol

Espantada de ser l’estimada del seu aire,
s’afegeix rotunda a la solitud dels criminals,
la creença en la que la nit del final la convertirà
en el nen veloç d’aquells, els primers, falses dents dins les butaques
de la ciutat d’algun passat.
Transfigura els seus reis de gana en arquitectura
brillant d’un reeditat dolor, en asimètrics pous
on l’unicorn, ja sense pell, ja ennegrit,
pot de nou dormir, no calm, foll!,
bestial però dins del son, almenys,
o de la química d’un morir trossejat.
De tant en tant, animal, ella, pren una cama
que no li correspon -de qui és?,
on va?, tant se val- i cus,
i afalaga l’ambició del mapes d’uns silencis
que són espills, miratges
i licors. Aigua de fusta dins la boca
múltiple que somriu.
Un nou port romà
-no hi ha aixopluc.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s