Una mosca sobre l’onada

Semblava que anàvem cap a la descripció
de la cantonada, però res;
floriren aviat els verns i ens ocultaren,
com amb una pietosa manta de mare, les cadenes.
Eren d’aigua i estrictes les expressions,
subterrànies les sabates. “Dóna’m un altre cigarro i dissimulem.”
Si no podem extirpar-nos en públic els ronyons,
i sense micròfon, de què serveix seguir? Aquest
quasi silenci…
Quina sorpresa en el metall de la porta quan l’escena
està ja reeditant-se en la subsegüent planta,
una de més avall, s’obre la porta: el nivell -23
en l’edifici del càstig. És inapel·lable l’ascensor,
ja hauríem de saber-ho, i exactament circular;
la fusta fa baixada, mà i cadàver d’aquest assassinat
etern d’arbres. I tan patètic l’intent del seu dringueix agut,
pis a pis, per ocultar la remor a fulla seca
i a monstre: el de la pell gira-voltada i la veu
a finestra vermella dins del dibuix.
Diu la suau -o és només morta?-
”que cap altra audiència ens (no-)escolti”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s