Vestit

Veu avall es precipiten

els malsons i els seus matins fan el ridícul.

Entre sols simultanis, un núvol

creient-se fera udola; cap audiència,

només la branca que irreductible jeu

al compartiment de les forquilles.

“Com s’obre el paradís -crida amb la boca flonja-

per als fills que han perdut ja tota gana?”

Se li escapa una gota i els vedells, histèrics,

es fan passar per pedres, el metall, per tèbies flors

a les mans aquelles que no tornen; altres nits llepen de nou,

amb impudícia i perversió d’infant, les carreteres

-blanques, blanques…- cap al destí escorxat:

tot nafra per acollir, completa, la pell de l’amor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s