Tornar

Sovint pel carrer,

mai no sé si dir-vos-ho,

sento veus. Pel carrer,

i pel carrer del mar també

–perquè el mar és una mentida, ja ho sabreu,

a sota hi ha la ciutat, sota la seva pell magnífica,

i més avall encara, el bosc,

el de la pèrdua aquella que està succeint sempre.

Recomencem:

Pel carrer sento veus.

Sovint. Veus de nens i de nenes.

“Anna, Anna…”, criden.

Mai no sé si dir-vos-ho. Avui ho faig,

així en trencat i des de l’altra boca

perquè no sapigueu massa

si és veritat o no, si és greu o no.

A mi no m’espanten. “Anna, Anna…”.

Només és que no sé cap a on he de mirar

–no hi ha un lloc, no hi ha una cara–,

cap a on he d’anar, sobretot,

i si m’hi volen.

Per tornar.

 

screenshot_2016-10-31-13-51-28-1

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s