El mar sense mi

El mar sense mi és acceptar dir, ja només i a perpetuïtat, ‘tres’; o ‘tot’ però des del temple del tres; per sempre o mentre duri el vèrtex més elevat d’aquest triangle, triangle-bondat. Només es pot dir desapareixent. I, en tot cas, dir contradient, perquè tan sols així, i en un albirat potser, l’alegria plena de la maldat: l’amor sense L’Ull. I sense el centre petit de la carn també, el jo que es retira, autoabandonat, esqueixat de llavis, dels que en pengen, paoroses, minúscules, les dents: dosis per al tanteig de la desaparició.

 
DSC_0116 (2)

Anuncis

Un pensament sobre “El mar sense mi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s