Pastoral inversa i monodia

Ens han enganyat les líquides

violències d’un dels mons i el dispar del cap

no té ja espai suficient: esquizoide i eviterna,

la trajectòria, marítima d’horitzó intermitent

i aigua de marbre -com allò finit hostatjant l’infinit?,

doncs: cercle, repetició en la contenció possible. Un blau

com de memòria de cep o de fons de l’ull

del cigne etern; el seu llac, la sang

contínuament degotada, pels òrgans-màquines

escalfadores de l’aigua de la casa; casa castell,

casa del comte quasi rei, dins la pàgina i la solitud

de les espases desitjades. Un robatori i el museu

on el poeta s’enamorava. L’altra recorda:

un pa oval, un cim. Res, li diu, beu-te la gana.

No sap perquè s’enfonsa

en el son de la corol·la inversa,

oberta a la carn, carn copa i carn impostora,

sense ja ossos, de tant que hi són!,

perquè el dolor els subratlla, en fa la hiper-presència,

i alhora els anihila,

pols de buit sofrent a cada cruix.

Es descompassen els crits del peu en respirar

-almenys el peu!-

i els déus ja no avisen.

Només els tubulars, blancs animals

ens esperaran.

Sota els pins de la vinya,

nivell menys U, cel·la A del gest recurrent,

negatiu no revelat d’una pastoral invertida:

sense aire, o un aire d’asfalt, clivella

a la làpida -monocord no celestial, sostral!-

amb pauta de branca.

I la mà és la nostra, ho sabem, morta

i amb les arrels dels seus autistes ulls

penjant.

 

 

10888718_10205621239071025_8038495947638522146_n10917206_10205621882047099_7160912514091934939_o

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s