Animals del volum, l’esfera que menja

Una desfilada dins del cuir, ningú no la veu. Fa uns quants cavalls, d’aquí a una pausa. La galàxia. S’encén una camisa, mormola algú -sempre hi ha un observador?, dins del taxi, sí-, i al seu través un genet, marcat, s’abalança; la violència del guió: cap enfora de la nit, i torna a ser la nit, però no una nit nova. Només el menjar és assolellat, la cuina dins la respiració d’ella, panteix; perquè sempre és ella, o la suor del seu animal, les dents de la casa. —Quants van ser els sorolls? —Una butaca. —No, ara no—diu P.—, però vine ja! La demanda dels tres sòls, el joc esquizofrènic de les sabates. S’aixeca amb l’esforç de l’aire soterrat, fulles d’acer, i se’n porta l’altra a una banda, i l’altre també. —Ho has vist? Saps de què va aquesta ampolla? —No ho creuràs: és un endoll i una cambra. —Calma’t. S’ha confirmat! L’aixopluc. Com si parlés de l’empedrat, del cavall constant. El recorregut infinit de la finita esfera, la repetició dels revolts de la caiguda -perquè, sí, la caiguda és sempre corba-, el laberint de la víscera blanca, cruel i eternament replegat, tou, reeditant-se. La condició de la forma, la necessitat de la boca en la vergonya, externa al tret, mentre cau. Un cercle: la projecció del forat primordial.

 
10421605_10203870571865439_2779808292364051802_n

 

Publicat a la revista literària, de pensament i art Tusitala, en el seu número dedicat a la Forma: https://issuu.com/tusitalarevista/docs/n5_forma

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s