Grafomania en l’estigma

Aquest llavi impostor de fulles,

conserva’l! Revela el dia, es manifesta

en els cabells de cada lletra, nu de la falsa bondat,

o de la no notada, ajaguda rígida al llarg

del confí de l’ull, abans de la barbàrie.

Tracta el meu gest juntament

amb l’aire doblegat en recollir

l’illa que cau, sempre; els seus acords s’inflamen

en un paisatge indecís, rus com tot art

des de la càmera. La marca del lladre serà

la tendresa dins la malícia de la casa.

Un or amb vestuari de dits i un desgel

de parpelles-escates sota la tarda,

el món al port –per baixar s’ha de pagar,

recorda-ho.

Més, una novetat: extracció en la punxada:

de l’omòplat, la llum,

del mormol, la sencera frontera,

del balbuceig, el defecte, estimat, sònic,

de la intra-estrangera; auscultació del blasme,

cruel i continu, el seu llibre;

vana grafomania en loop.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s