Va observar, amb totes les morts de la mà,
com caminen les conclusions, les seves diferents
fisonomies, el que diuen els triomfs i les sets
de cada pou ─i tots, al capdavall, el mateix,
la malaltia primera.
Va reobrir vells casos, animals de màgia dissecats
a l’alçada de l’estranyesa, de les multiplicades
vint-i-tres cames ─per desobeir?, per esbrinar
quines de les pedres havien mort
i a quins camps. El dolor de déu.
I va arribar remugant a la seva ciutat, a una certa
pròpia arquitectura: Tots els noms del fracàs eren falsos,
i mètodes per a un estil. Augmentar el delicte,
el camí dels gossos reflexius, un vals empalmat
fugint; els apèndixs del dia.
Tot això… I exhibit i comptat.
I, al capdavall,
un balboteig insuficient?
Sota la flassada de la nuesa del darrer pantà,
escriurem, a l’atzar, que no.
Splendide Hôtel 