La galera (o La nova creu del metà)

Va observar, amb totes les morts de la mà,

com caminen les conclusions, les seves diferents

fisonomies, el que diuen els triomfs i les sets

de cada pou ─i tots, al capdavall, el mateix,

la malaltia primera.

Va reobrir vells casos, animals de màgia dissecats

a l’alçada de l’estranyesa, de les multiplicades

vint-i-tres cames ─per desobeir?, per esbrinar

quines de les pedres havien mort

i a quins camps. El dolor de déu.

I va arribar remugant a la seva ciutat, a una certa

pròpia arquitectura: Tots els noms del fracàs eren falsos,

i mètodes per a un estil. Augmentar el delicte,

el camí dels gossos reflexius, un vals empalmat

fugint; els apèndixs del dia.

Tot això… I exhibit i comptat.

I, al capdavall,

un balboteig insuficient?

Sota la flassada de la nuesa del darrer pantà,

escriurem, a l’atzar, que no.

 

gos carrer - F.Bacon

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s