Wild 2

Aixecar-nos de la bonhomia de la quiralitat

per ajeure’ns sobre un nou esquinçall

de vigília vermella, imprecisa dins la temptació

–floració?–, l’objecte vegetal de l’altre.

El proper nivell, correcta parada i,

tal volta, succeirà: la certa glicina, un mode

d’imatge, el ball a la pista deserta. L’existència només:

amb la mà i la boca, les boques; adolescent

com sempre, faltant de tot i tenint-ho tot

en la despossessió de l’aigua. Baixar l’escala

i pujar-la, alternativament; l’edifici, dins

els ulls terribles d’un àngel, perill

d’un Artaud sense tortura, fúlgid, sa,

sense vellesa i amb massa; interestel·lar,

cometa quasi salvatge.

L’obscenitat hagués estat no fer-la.

 

Wild-2

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s