Variació sobre un blues comètic

Com podia haver estat interpretada a l’altra ciutat.

Darrera del doble, just davant de l’expressió,

del to i del primer segle; una barra. Basada en la gavardina,

en el seu aspecte dins la il·lustració; exactament superposable

a la forma de la boca, vermell sobre cendra, parcial

en l’ajut per a una guerra.

Vestida amb la mirada brillant de l’home enorme,

la indumentària, animal, el desig, incorrecte, curull

i prest vessat, aparegut al llindar de la porta que puja,

puges?, i ja una correcció immoderada.

Balla la vida quan s’acaba? Un extrem, aigua

a la sala elevada.

És furtiu el coneixement que ejacula, el cometa

que ens duu l’excepció i la simetria, en el mirall i en l’ull,

quan es desorbita.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s