Escenaris romans

I el cel dels signes contindrà altres viatges,

nous teixits per a rumiar, amb la boca

i amb algun dels peus; els refugis s’apariaran

amb els invasors de la casa, els malsons

de cada dia sota la cúpula sense majestat,

túnel cec, cul-de-sac de tots els colors

-doncs, al km 23, d’acord-; i de la contingència

en plouran rares felicitats: de traç aquàtic

i ambigu vessament -el peu del peix

brilla sempre més en l’absència,

la pèrdua dins un futur invertit.

Me n’agradaria un d’aquests, un secret.

A on? Però hem vingut! I adorem el crit

de la cantonada, el marge anglat i agut

d’un món bisellat que s’allunya, normalment

i normativa.

Sóc a l’atracció del tracte, incendiada,

fent senyals -o és l’altra?- des del núvol

del meu assassí; el ganivet, actualizat: aigua

contra crancs d’acer.

El dolor de l’iceberg i el seu interès, junts,

protuberants, m’observen; ja es giren i fan cap

cap als pubescents, fragants assentaments,

festivitats llunyanes, reminiscències simultànies

d’un presoner disparat.

 
1395968_10202182112575012_29750646_n

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s