Passada la línia de quars (…”or some place later”)

Hores més tard em trobava

jo allí, asseguda al costat del clima,

sr. allisat, dins del cotxe, ambdós

embolcallats pel campament d’una neu,

la manta de la ruïna. M’instava, ell,

lacònicament, a menystenir la lluminària

vana dels jocs, l’arrogància i els vents insubstancials

entornant siluetes d’impostura; sense fons,

només una superfície… ai, i, ¿no ho és tot,

així, sempre, i per a bé?

Les estances foren mentiderament

desterrades, el seu vol, com de mantega

dins del formigó, ales d’estrangera

i un paper escorregut.

La mare inexistia, feia tant temps…

-una vida?, una no-vida- i l’escala

era espessa; cap finestra restava ja

disponible per a l’espia, envellida

i encara incendiada,

com un dinar. “Doncs, mira, té sentit,

i així serien abolits el vertigen

de la malaltia, els quilòmetres i l’al·lucinació

que transforma’”. I les libèl·lules, no te n’oblidis,

hexagonals, somniades -viscudes acomplertament-,

formant aquells cristalls suaus, respirables!;

el tracte, reinventat.

Perquè el Maban és un mineral, al cap i a la fi,

i la mística solució enllaçadora.

Cap als déus desordenats -familiars?-,

innocus ja, per alentits, muts, morts

o indiferents.

“Com en el Temps del Somni…”; cap al ser

il·luminat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s