Avisos de fira amb boca de llana

Pot ser que se t’hagi embrutat la pena

-selva?-, pena primera.

Treballa en les boques de dins

-mamífers familiars-, no els deixis

criar llengua, o no molt entogada.

En tot cas dibuixa les campanes

com a moments, els pits verdosos

com a coses, absolutament els senyals

com a interrogacions -mística oberta-,

tant de bo els incendis com a escoles.

Et tenses per la pedra que rosegues

i no digereixes; les dents, la memòria;

l’estómac, el marbre… allò de sempre;

el cul de la por.

Però una nova dificultat arriba,

i et calma, viceversadament, la vida

que no et permets punxant dins d’aquesta

mort teva impossible, ja tan succeïda.

Almenys la dimensió ha estat desembullada,

a l’exterior de la meva oïda, segur.

Com serps, els sinuosos desespers

no tenen mans, de tantes que en tenen:

contínues, al llarg de tot el cos, minúscules

i infinites; o una de sola, enormíssima…

i enormíssimament invisible.

D’acord, doncs aquí hem arribat.

Fins que torni la víscera a giravoltar;

dins del crani, el carrousel aeri de vint-i-tres

versos-voltes-o-cavallets.

La prou coneguda fira per a mosques

amb una sola mosca, endiumenjada

i amb la boca de llana: flonja i inaptement

irreductible.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s