Resistència i contagi

 

Incògnites que són esputs,

patologies del comportament,

secrecions d’un cos per fi sense òrgans:

cap unitat en les funcions.

I, més i tot, potser, un ram esbullat de traces

d’aliments, contagis, fecundes

contaminacions, fluxos en rizoma

sobre la crosta d’un esdevenir delirat,

degotant.

Arribats aquí afegiríem

–sempre es vessa col·lectivament–

que el relat acabarà –ningú

no ho ha somiat, tots els déus dels fills

ja abolits, societat en boca i carn… o

ligustrals en flor– sobre la capa externa

del vuitè gos: pla, blanc, infinitament

estratificat, soci aliè d’aquest engany,

altrament dit arbre no cridat

al bosc invertit; o vida,

impostada i sense embelliments,

més que un mar o la multiplicitat

de la substància altra, contagiada,

nua, nova, alçada a la incoercible

resistència –rizomàtica cicatriu–:

Obra!, no comunicació.

Contagi i món. Màquina.

Deliri arborescent.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s