Estàtua i deliberació al lloc de la marca

I per què les anomenem actes?

Intercanviar els no-resos o enganyar-se

amb el concepte de les respectives tempestes,

el simulacre lleu i exculpatori –ja el tercer–

del seu honor; tal podria ser la cosa al capdavall.

La possibilitat d’una negació eviterna… o,

almenys, un tendir-hi; el límit, brillantment

inabastable.

Intentar que tinguin carn els testimonis

de la cama de cada peix, la seva absència

feta matèria per un desig no construït,

potser ni tan sols escorregut.

Com la pèrdua completa del mar, la seva

crema melodiosa fins a la darrera cara

dels seus miralls; aquell principi tan negligit

–el tetràedre esbudellat, invers arkhè

sense nucli, ionitzat?, l’extracció del sentit.

I, no, no!, era un zombie superdotat! És a dir,

un déu postmortem i intrigant, estrafolari,

vetust i descelat… terrible en el desequilibri

de la seva venjança: un premiar

impúdicament injust, assassinant

els costats infants de la vida.

Interminable és el registre de l’esperpent,

la queixa i el seu baluern, taquigrafiats,

atronadors –prèvia col·locació de l’aprest

antiarnament: tants segles–, al bell mig

del tribunal proconsular.

Una estàtua em mira sorneguera als ulls

des dels seus velats –tan blancs, tan final

i transició alhora… tan vidents– i em diu:

has escapat de la forma però encara tens

el nom melancòlic dels marginats.

 

Exif_JPEG_PICTURE

 

tetrèdre aigua-g

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s