Estat

Hi havia un temps…

Hi havia un temps en que no entenia la pell, les pells, no les veia. La separació entre una carn i l’altra m’era pura impostura. Tot era, així, un contínuum de carn. És a dir, un col·lapse d’energies; arreu i ubic, sense interrupció en cap de les dimensions. Un contínuum de col·lapses.

 

12341597_10208219927276606_7787443980217673826_n

Anuncis

3 pensaments sobre “Hi havia un temps…

    1. Oh! I jo agraïda i contentíssima de que t’hagi ‘arribat’ així… Moltes gràcies! M’has conegut pel facebook o navegant a l’atzar? Perquè si vols, per estar més al corrent de propers recitals o projectes meus, em podries afegir allí. O per aquí, igualment, ho aniré posant també, a la pestanya ‘recitals’ del menú (per exemple, el dia 17 de gener recitaré al Museu de Granollers…). Moltíssimes gràcies de nou per les teves paraules, Emma 🙂 !

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s