Quanta!*

Demà serà clara la conversa, i exacta i benèvola. Fora de la intempèrie del present, víctima de l’astre de l’ara. Com una errada d’impressió en la seva edició encara en marxa. Als fets –també als fets, també als parlats– els manca la tranquil·litat benaurada del ja no ésser. Els vehicles es mantindran de nou dempeus i s’invertiran les realitzacions d’una època. Serà amable la ràfega i la tarda esbatanarà els moments del volum, la revelació que esquinçada salva. Acomplirem l’estudi capital de l’afectació, lliure i alegre, potenciadora, i seran ja lluny els ports del desterrament, la rancúnia s’hi arrapava com bava mentidera d’una condemna sense revenja. Ni excuses ni noves tardors de gana valdran per a no fer dels miralls àmplies finestres –ja no tombes, ja no llacs de fi glaç amb senyora a sota ofegada. Els estriparem! Les brànquies ens seran les anhelades mans per a la feina. Respiradament així ascendirem del soterrani emboscat, de la brancada culpa que semblava perenne, immòbils i disparades. Les fulles ens composaran un novíssim aire, a la inversa en la causa, pel sincrònic moviment de totes elles, embogides i exactes: quasi benignes espies del flamant paradigma. Ja res que no sigui un plaer ens serà punxa. Mai més –o almenys per una estona eterna– por ni acer de nou a la boca. No més, no més mai, una esbudellada vida si no és penetrada, o penetrant-la! Per a l’aigua i amb l’aigua. Transformació i resistència! Perquè de l’energia només aquesta part, la que n’és irreductible resistència i potencialitat contenta, el seu tossut esquelet, sostenidor i autoexcloent, contradictori; per a la transformació que augmenta; aigua! La potència de la realització, el seu col·lapse cap al ser, l’heroica claudicació davant la discreció. Empaquetar la ruïna, la fallida, la resolució en una sola de les possibilitats. Fragmentació compromesa i acció mínima, separar allò inseparable: del contínuum fer-ne un discontínuum –amb baixes, això segur: és una batalla, i perduda. La realització de l’energia que és alhora la seva derrota i el seu col·lapse: la matèria.
 
 

–(Paquet d’ona-1)– Sí, Sí, claudicació i discreció: carn, matèria… energia: Santuaris de la desfeta, tria d’un dels valors, realització… Oh! Però, tanta carn fa mal!
 
 

–(Paquet d’ona-2)– Carn: extrem de l’aire.

 
 
–(Paquet d’ona-3)– I, les mans: les plantes errants a l’espai fosc interestel·lar –intercarnal? Però, ¿on n’és el sentinella?

 
 
–(Paquet d’ona-4)– Doncs, jo –i qui és jo?, i sense existir el jo– des d’aquella memòria alocal, sempre mullada, d’una època sense causa ni separabilitat, on en la distància era l’acció, tan estranyament –la completitud?–, us repetiria: Hi havia un temps en que no entenia la pell, les pells, no les veia. La separació entre una carn i l’altra m’era pura impostura. Tot era, així, un contínuum de carn. És a dir, un col·lapse d’energies; arreu i ubic, sense interrupció en cap de les dimensions. Un contínuum de col·lapses.
 
 

–(Paquet d’ona-5)– Sí, d’acord, un contínuum… però de discontinuïtats, discrecions. I l’acció mínima així reeditada. Discreció, doncs! Quanta!

 
 

 
 

–(Paquet d’ona-n)– Fa vent a la punta de la teva corda…

 
  

Impostem la pell,
pur simulacre el contorn,
carn contínua.

 
 
 

––

* Nota – “Quanta”: 1- Pronom quantitatiu; com en ‘Fa calor. Quanta!’.
2- Plural de ‘quàntum’ o ‘quantum’, llatí; com en l’usat en The Quantum Mechanics o The Physics of Quanta (La Físca dels Quanta).

––
 
 
Publicat a la revista literària, de pensament i art Tusitala, en el seu número dedicat a la Matèria: https://issuu.com/tusitalarevista/docs/n7materia

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s