El cobalt de l’aquí

Tanmateix, mentre el seu fruit restava obert,

esbudellat a l’edificació tènue del costum

i es preparaven del temps les cassoles,

sabia que era morta. I, tot i així, la normalitat

li era intensa, o tant com sempre i tant com

absurda, o com la transformació a sucre

d’un pètal.

Després, l’equip la convertia de nou, això sí,

en la propícia illa per a les proves; al voltant,

tot cobalt, irrespirat: esperit maligne;

lleu com els jocs d’estiu guardats ja dins l’estoig

o com la passió quan s’arrauleix, tòxica

i crítica, al caire de l’espai nul no recorregut

d’una discontinuïtat evitable: forat

–ferida adimensional, funció absent,

fantasma–; imatge desplaçada, o bé

inexistent.

I, així, d’aquesta vigília, de no se sap qui,

la funció en seria la pèrdua? I com saltar-la,

i seguir…?

O ja, la brutícia més bruta: el blau perpetu

i sense solució, absolut, d’una Doomsday bomb;

és a dir: la devastació.

 

Bikini_Atoll

Atol Bikini

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s