Només (o Paradís)

L’expertícia de la neu en el llinatge

i la compartimentació del celler –la ment

en cel·les possibles, prou brillants– vetllaven rera

la llibertat dels arguments i de les armes;

en l’espessor adequada, una nova Rússia

llindant-hi al costat. Temples a l’est en l’aire

i hores de blau-turquesa a les mans; com comercials

de la massa desesperats i camuflats.

Però aviat les pistes van esvanir-se i van congelar

al mirall totes les nostres mortes errants, desenterrades

i desterrades, fins i tot de la febre i de la més petita

de les malícies fulgurants. Al lluny, ja petrificats,

per sort, el prodigi, l’abril i la terra, vans monticles

d’un dol no estatuatificat.

Porta l’ombra cap aquí –la del silenci sense ànsia

i la mà benigna, òrgan intermedi cap al no-òrgan,

la no-funció, per fi!, o no unificada, el balanceig

exacte per al primer i el darrer son: la inèrcia

del plaer i de la por, estàtics i extàtics–, l’olor

només

de la figuera a Xangri-La.

 
 

arbol

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s