Medecines sobre la taula alta

Coberts per la molsa, dins el crit

del porc senglar, irregulars, vinculats,

obrim el matí als cims de la cabana

d’una mà.

Entre els pins, diu el pare de fa poc,

¿Per què la gota hermètica explica

sencer tot el penya-segat? Bé, de fet

és una presó, al costat de la vinya; una

fotografia. Els mars i el món… Els mars

són el món, bàsicament. Sí. Però, és estrany,

i malgrat que vestim l’amo de muntanya,

o de cor, no s’aficionarà pas a la terra. Ja

ho veuràs, exclama l’ocell. L’han reduït, és

un metge en miniatura, una galta sobre l’altra,

la cara plegada, i té massa cabell, completament

esbullat. És lluny, però la mare el sent,

per les drogues.

No hi haurà més cireres, “tant de bo les cireres

siguin madures demà”. Mai ja aquell sucre

–santuari. El desig és el suspens evitern.

Un cel dins la flor no visitada

–un i altre cop, en loop, com un monument

en perpètua i recorrent, idèntica, eremítica

postergació.

 

545851_3967386503817_1319383274_n

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s