La construcció

Encara que de totes les parades

ens haguessin visitat únicament

les translúcides –doctes, mistèriques–,

i de les ombres, aquelles més properes

al lloc sonor, vibrant, sever… destructor

–pòrtic etern–, quanta sang trenada

al costat fosc de les parpelles encara

hauríem de conèixer?

La usurpació és en la russa tempesta.

Batec, vida externada, l’excés que acull;

un darrer dia.

La calma maliciosa del ser invisible,

obviable –abstracta?–, anorreada com

un tresor, fantasma d’arbre al mig

del mar; mar en redundància, engrandit

pel camí curt, pluja i desig que no paren.

Invertit, un tro il·lustrat.

Doncs, la construcció contínua del mar.

Perquè es construeix el mar, contínuament:

el sol el fa –camí llarg–, i el sol es fa,

al seu torn, des del seu lloc de reu

ja condemnat.

Ho sabem, el passat: òrfic ofidi alat –però

l’àliga ara no té coll, ni la serp cap llargada

per a ennusar. Oh, amic! Savi, sàvia i saba.

Escatós retorn –espiral, ens diu–,

en conjunció contenta: amistat.

Retornada, ella; i Ella i l’altre, però

transformats –o alternadament discrets

i superposables.

Els astres sempre han estat indiferents,

com els morts, a tot, però

més a nosaltres, minúscules en

un text enorme i auto-concloent.

Gent eterna als museus…

No comuniquem! Curt-circuit,

sabotatge. Reverberem!

 

PicsArt_1470133240721

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s