Així anava transcorrent la cosa

Ens ventriloquava una esquerpa confiança,

un foc que semblava trobar-se exactament

allí on li corresponia. Els contes mancats tenien

aquell efecte gèlid i les pèrdues mullades, el gust

de la repetició mineral sota el camí de llet.

Qui va dir que ens abriguéssim amb els paral·lels?

No en tenim pas el sistema, només alguns

dels seus cercles d’intersecció, sense coordenades.

Mira, et diré: el treball no és digne de la nostra

alegria, ni de cap dels teus cims. I així anava

transcorrent la cosa…

S’arrossegava el destí amb l’espectral lentitud

d’una serp que tot ho sil·labeja, ondulant una

incandescència hipotètica; damunt de l’eclíptica

sempre, cap a l’esquerra en l’embarcament

dels succeirs.

Jo brando un equinocci articulat,

daurat a voltes, patètica i irreductible; se

m’entortolliga sense solució en la llarguíssima

i amidada cabellera de les ombres dorments.

Fretura de temple i marca de marge. Sense llar

el verger, i polar. Boscana submergida.

 

picsart_1475927809387

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s