Lluna

Conjuràvem una cerimònia

de propòsits disposats com pomes

i interiors de transmutacions expatriades.

És a dir, s’escolaven mormols als calaixos,

ofertes en serveis de pluja.

“O llocs!”

No has de quedar bé amb tothom,

ni entendre el que et donarà plaer

o pot donar-te’n.

El mètode del sistema cursa, al cap

i a la fi, amb seguretats i compromisos

que nosaltres no presentem; excepte

en les alternades erupcions de la gaudida

dolença blanca, sense veu ni finestra.

Un exacte i silent, precís i immòbil

purgatori animal, doncs i ja només, per a

nosaltres –l’espècie, a escollir; segurament

clapissada, o eterna– i aquest massa familiar

recorregut per la misèria originària, repetida

i pagada sempre, clar, per dissimular.

Estoics i experts, granulats en l’anorreant

obscuritat escrita.

Caic en proporcions i en càrregues d’híbrida

fruita, a vegades salada, d’altres tòxica,

fins i tot, no en poques, buidada: cap carn;

tu pretens trobar-hi el sucre habitual,

liqüeficable al mateix primer instant: un

perfecte estómac al lloc de la raó.

Tants braços, el sentit… I sovint, fins i tot,

manc!

El meu nebot m’explica la vida a l’espai

i junts admirem els bells anells de pedra

de Saturn. Cauen gels i gaps… Tres

idiomes s’esvaneixen i algú canta a la riba

d’un mar de Mart.

Neix una nostra lluna.

 

IDL TIFF file

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s