Engoliment o Ella

Els anys inquisitius havien proferit

la violència. Això és, el viatge pels

fruits secs de l’altre costat, els no oficials

i submergits, amb marc neobarroc a voltes

però desdibuixats. Espaordidors, deien alguns.

Ella, en canvi, va formular-se: necessites

d’aquesta innominada fusta per obtenir

alguna incompetència més, una espatlla

extra, ni que sigui. I la poesia. O un vaixell,

per sortir-ne.

Fa menys d’un palau d’allò, i força més

de tres xampús, els que cobrien impertèrrits

el cel del pare i el de la ciutat dels mil

pillatges, o era dels reptes? Per a una vida

mínimament real, i màximament, alhora.

La sentinella murmura que ja ha perdut

sencer el teu cap, la batalla emparaulada

als camps del laberint blanc: la víscera

entortolligada que tot ho sap, i no, sense

saber-ho, omnipresent.

Benaurada, doncs! Decapitada!

Dins del mecanisme helicoïdal sempre,

crida l’altra –i no existeix, i té 3000 anys!–,

al temple dels aràcnids de vidre i les

estàtues sense tràquea. Quin panorama!

El monument! Sense comissions i engolit.

Des de dins et ventriloqua mentre, dia a dia,

va esbudellant-te –el ganivet, la veu i el deure–,

per fer-s’hi lloc.

I ja ets ella.

 

mare-i-fill-sokurov-cervell-laberint-viscera-blanca

(Fotogrames de Mare i fill, A. Sokurov, 1997. – Dibuix d’autor desconegut.)

10421605_10203870571865439_2779808292364051802_n

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s