Escoltat a casa

Allí creixia una realitat blanca, una cavitat

salvatge conreada metòdicament, nivells de

temps vertical i balustres de clima; ordenada

i colpejada pels equips de les filles en demàs

caiguts abans de la seva albada.

Quedaven així sepultats el repòs de l’herba

i la calma de les àgates, l’alegria d’una possible

conjunció i un aprenentatge.

La crueltat de la covardia i el revers en l’abraçada

–més fred encara!– resultaven, sobre l’enrajolat

cortesà, un diminut i exhaust sol cranc de vent.

“Paine pour joie, Paine pour joie…” repetia

el trist fantasma, jo el veia: un llibre a la mà,

desventurat rei de la pacífica moneda, efímera…

–existia l’herald que deia?

La més bella espasa de les dissorts era

la casa; l’escala, arrencada.

 

 

escoltat-a-casa-final

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s