Riu

Com un protuberant acudit

gallinejava el matí del meu moment.

Crec que encara sóc allí.

Pagava amb la moneda del mite

i pensava en el transport, en general.

Encara que només fos per a fugir

dels encàrrecs de la tarda, dels tacons

contra l’abraçada i del nou, perfecte

col·lisionador –dins l’evitern bosc de marbre,

el soterrat.

M’enfrontaria a un formatge de balcons,

sí, tan sols per a representar-me

indirectament, pròpia.

Ah, i les equacions! De nou.

Però em van dir ”no hi són, han sortit”.

I que m’examinés una altra vegada,

del ciment de la llavor, que anava

totalment a càrrec seu.

No havien construït encara el riu:

hi nedava l’olor d’un cigne invertit.

 

 

dscn4721

(quadre de Hilma af Klint)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s