L’escolta

Va venir la setmana passada.

Va dir que no et coneixia.

El qui l’acompanyava era el que el feia

semblar una gerra. Massa novetat!

Realment érem els altres, ells.

Si haguéssim après a venir només,

a usar l’instrument de la manera i

la circumstància, ens hauríem pogut

contenir, hauríem romàs u, potser,

i els anys ens demostrarien.

Vaja, el paper ha canviat de nou!

La porta s’asseu a l’ampit de la filosofia

i considera incerta la diferència. Borrosa,

borrosa…

Mai no va ballar l’escala, ni la desolació

va guardar en el seu animal un armari.

Només una petita ració de l’òrbita va

restar closa, madura; per si de cas, per

si l’insofrible peluix de l’ètica tornava.

Com una pressa sobre el gel, diu ara

la bicicleta.

A prop del punt en qüestió, el qui

en mi escolta acusa la infància

sense finestra.

 

escolta

multt-somni

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s