Full fathom five

                                                                  “D’on ve aquesta música? De l’aire, o de la terra?”

 

La llibreta queda sense tapa.

Per als ulls del fons del dormir, les perles

de la nostra periòdica tempesta; sempre

actives dins la petxina del naufragi,

perpètuament sense parpella; ni pudicitat

quasi, més que una certa transformació,

precaució per a la veritat: el darrera del tapís,

la incompleta paràfrasi des de la boca boja,

flonja i incapaç.

El millor fred és certament el de la família.

L’anòmala pedra a uns braços de carn esborrada,

una gèlida fotografia, l’amputació de l’aigua.

Coagula la memòria com el cautxú? El sagnat

dels arbres, el degoteig del bosc perenne

de la pèrdua –intrenable?

La qüestió, la qüestió… Però, res.

El correu es veu que no s’obre.

Enmig del dilema, una posició va i

s’encaterina de la forma d’un passatge;

vertical, abillat d’estones blanques, com

estàtues a la clariana de l’ànima, o branques

adequadament altes per al penjament;

desenes d’ulls brillants s’encasten en elles.

Quedem ahir? O al plec elevat d’un carrer?

Això ho hem de fer més.

 

full-5

full-fathom-five

Naufragis varis i Full Fathom Five de Jackson Pollock, 1947.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s