No en recordo res

Aquesta era la Senyora Estricta.

Treu-te l’ànec de sobre.

No cal, sóc aquí des de les postres.

Un epitafi angular.

Algunes fermentacions veien el seu

sucre venut abans del vas definitiu,

o en el glop que no desitjaven.

Entenc la cuina inclinadament,

cap als extrems des del seu centre

–”hipotètic, hipotètic”; que pesada! –,

processo el suposat detergent com un

cilindre, passaport diminut cap a

un jardí sobre el mar, on restablir-me.

I la gana passada és un temple! Violí

agut i espasa, de la força com a mort i

bella joia a la vegada.

Ara em comanden dues maneres –i qui

en diu dues en diu tres, quin embolic!–,

ensorrades o festívoles? Amb pressa sempre,

aquella sobre el gel.

I la feina d’auto-subjectar-se en la paciència

per fer l’atzar determinadament, màgica,

raonada i inconscient.

Hem de robar al rei. El moment, l’espurneig

sobre la cel·lofana, un sotacel arran de

cap horitzó; o un de fantasmat, claudicat o

artificial.

El temps local o l’absolut?

Salzes, salzes… com a coixineres!

 

 

04-marcus-behmer_2

Das Ungerheuer (Marcus Behmer)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s