Por. Poema d’amor

Talment un caire, o una feblesa,

aquest amor, aquesta ombra,

estremiment de bellesa que

no em deixa caure; mentre caic,

perquè ja queia, entre les cares

i la veritat del meu camí, estrany,

estrany… En les onades del respir,

o era un abatiment?, la veu

d’aquesta aigua calma. Però,

assedega?

M’hi hauré d’adormir, si m’estimo,

en aquest teler tranquil; fon l’aresta,

la punxa i el panorama.

Les filagarses de la tortura de sempre

continuen als somnis de cada nit.

No s’atura la llima de la falta,

ni la irreflexió del fil o l’encanteri

a la muntanya.

Una nació d’estanteries

i fragments ridículs d’una

alçària narcisa.

La por de la mà… Ja no sé morir?

 

 

PicsArt_1493038612397

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s