​Dir és desaparèixer…

Dir és desaparèixer. Desaparèixer dins d’allò  dit, que només hi quedi ell, el dit, i el dir; no el subjecte, no l’objecte, no un sentit; només la seva essència material; ell per ell, el llenguatge pel llenguatge. Dir per a desaparèixer, l’única manera/existència de qui escriu, i la seva desaparició, alhora. Com ja es va dir/desaparèixer/intentar en algun altre lloc (https://splendidehotelannavila.wordpress.com/2014/11/21/el-mar-sense-mi/), tot això són “dosis per al tanteig de la desaparició”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s